Cada gener rebem la mateixa trucada: «les finestres em ploren». La condensació a les finestres és, de llarg, la consulta més repetida de l'hivern a les comarques gironines. La bona notícia és que en la majoria de casos té solució, i sovint gratuïta. La menys bona és que hi ha un tipus de condensació que no s'arregla ventilant ni amb cap truc: t'expliquem com distingir-los en trenta segons.
Què és la condensació i per què es forma al vidre
La condensació és el pas del vapor d'aigua de l'aire a aigua líquida quan aquest aire es refreda. L'aire calent de dins de casa pot contenir molt vapor d'aigua; quan toca una superfície freda —el vidre de la finestra— baixa de temperatura de cop i deixa de poder retenir-lo tot. L'excés es diposita sobre el vidre en forma de gotes. La temperatura a la qual passa això s'anomena punt de rosada.
És exactament el mateix fenomen que veus quan treus una ampolla freda de la nevera i al cap d'un minut queda coberta de gotetes. No és que l'ampolla «sui»: és l'aire de la cuina que, en tocar-la, es refreda i deixa anar la seva humitat. A la finestra passa igual. Per tant, perquè hi hagi condensació calen sempre dos ingredients alhora: humitat a l'ambient i una superfície prou freda. Si n'elimines un dels dos, la condensació desapareix.
Els tres tipus de condensació: on surt i què vol dir
Aquesta és la part que gairebé ningú explica bé i la que més diners estalvia. Abans de fer res, passa el dit per la gota: si és a la cara de dins, si és per fora, o si no la pots tocar perquè és entre els dos vidres. Cadascun dels tres casos té un diagnòstic i una solució completament diferents.
| On apareix | Què significa | Què cal fer |
|---|---|---|
| Cara interior del vidre (la pots eixugar amb un drap) | Excés d'humitat a casa i vidre fred. La finestra aïlla poc i/o falta ventilació. No està trencada. | Ventilar, reduir les fonts de vapor i, si es repeteix cada dia, millorar el vidre i el perfil. |
| Entre els dos vidres (no la pots tocar ni netejar) | El segellat del doble vidre ha fallat. La cambra ha perdut estanquitat i el gas aïllant. La finestra ja no aïlla com hauria. | No té reparació: cal substituir la unitat de vidre o la finestra. És el senyal número 1 per canviar-la. |
| Cara exterior del vidre (rosada per fora, al matí) | Bon senyal: la finestra aïlla tan bé que no escapa calor i el vidre exterior es queda fred. | Res. Desapareix sola quan puja la temperatura o toca el sol. |
1. Condensació a la cara interior del vidre
És la més habitual, la que veus en llevar-te i pots eixugar amb un drap. Significa que dins de casa hi ha més humitat de la que l'habitatge pot gestionar i que el vidre està prou fred perquè s'hi condensi. No vol dir que la finestra estigui trencada ni mal instal·lada: és un avís que t'està donant l'habitatge. Si passa de manera puntual, un dia de fred intens després d'una dutxa, és normal. Si passa cada matí i deixa bassals a l'ampit, cal actuar, perquè aquesta aigua acaba en taques, floridura i fusteria malmesa.
2. Condensació entre els dos vidres
Si el baf és dins de la cambra i no el pots netejar per cap de les dues cares, el diagnòstic és inequívoc: el segellat perimetral del doble envidrament ha fallat. La cambra ha perdut l'estanquitat, hi ha entrat aire humit de fora i se n'ha escapat el gas aïllant (habitualment argó) que hi havia entre les llunes. Sovint també es veu un halo blanquinós permanent al vidre.
Això no té reparació. No hi ha producte, silicona ni truc que restitueixi la cambra: cal substituir la unitat de vidre aïllant o, si la fusteria també és antiga, aprofitar per canviar la finestra sencera. A més de l'aspecte, aquella finestra ja no aïlla el que deia el seu valor de transmitància tèrmica Uw original, perquè sense gas i amb la cambra oberta el rendiment cau clarament.
3. Condensació a la cara exterior del vidre
Aquesta sorprèn molta gent i genera trucades preocupades, però és una bona notícia. Si el vidre s'entela pel costat del carrer, vol dir que la finestra aïlla tan bé que amb prou feines deixa escapar calor de dins cap a fora. La cara exterior es queda, doncs, tan freda com l'aire de la nit i s'hi diposita la rosada, igual que sobre el sostre dels cotxes o la gespa. Passa sobretot en matinades serenes de tardor i primavera, amb cel clar i poc vent, i és molt més freqüent en vidres baix emissius de bona qualitat. Es dissipa sola en un parell d'hores. No cal fer absolutament res.
Per què n'hi ha molta més a l'hivern
La condensació dispara a l'hivern per tres motius que se sumen. Primer, la diferència de temperatura entre l'interior calefactat i l'exterior és molt més gran, de manera que el vidre està molt més fred que la resta de l'habitació. Segon, vivim amb la casa més tancada: obrim menys finestres i renovem menys l'aire, així que la humitat s'acumula. I tercer, en fred fem més activitats que generen vapor —dutxes calentes, cuinar més estona, assecar roba a dins— justament quan menys ventilem.
D'on surt tanta humitat dins de casa
Molta gent es pregunta d'on pot sortir tanta aigua si no hi ha cap gotera. La resposta és que la genera la vida quotidiana. Aquestes són les fonts principals:
- Cuinar, sobretot bullint sense tapar les olles.
- Dutxes i banys calents, que en pocs minuts saturen l'aire del bany.
- Estendre la roba dins de casa: una rentadora estesa a l'interior pot alliberar diversos litres d'aigua a l'ambient fins que s'asseca.
- Assecadores no condensades o mal evacuades cap a l'exterior.
- Les plantes d'interior, que transpiren de manera constant.
- Les persones. Una persona allibera, de manera orientativa, entre 1 i 2 litres de vapor al dia respirant i transpirant durant el son i l'activitat normal. En un dormitori amb la porta tancada i dues persones, això explica per si sol el vidre negat cada matí.
Quina humitat relativa hauries de tenir
L'interval de confort recomanat és una humitat relativa entre el 40 % i el 60 %. Per sota del 40 % l'ambient resulta sec i pot molestar la gola i les vies respiratòries. Per damunt del 60 % de manera sostinguda, en canvi, comencen els problemes: condensació als vidres, taques als angles freds de les parets i risc de floridura. Un higròmetre digital costa molt pocs euros i és la manera més barata de saber si el teu problema és realment d'humitat o de tancament abans de gastar-te res.
Com eliminar la condensació, del que és gratis a la inversió
Aquest és l'ordre que recomanem sempre: comença per dalt i baixa només si el problema persisteix. En moltes cases, els tres primers punts ja resolen la situació sense gastar ni un euro.
- Ventila de forma creuada 5-10 minuts al dia. Obre finestres oposades i crea corrent. És molt més eficaç una ventilació curta i intensa que no pas tenir una finestra entreoberta tot el dia: aquesta última refreda els murs i els mobles sense arribar a renovar bé l'aire, i et fa gastar calefacció. Amb 5-10 minuts es renova l'aire viciat i humit sense que l'estructura de la casa perdi la seva calor acumulada.
- Fes servir l'extractor de la cuina i del bany durant l'activitat i uns minuts després. És on es genera la major part del vapor, i treure'l a l'origen evita que es reparteixi per tot l'habitatge.
- No estenguis la roba a dins sense ventilar i tapa les olles quan cuinis. Són dos gestos gratuïts amb un impacte enorme sobre la humitat ambiental.
- Posa un deshumidificador si el problema persisteix tot i el que has fet. És especialment útil en habitatges de planta baixa, cases sense assolellament o estances concretes que sempre van humides.
- Activa la microventilació de la fusteria. Els oscil·lobatents permeten deixar la manilla en una posició intermèdia (habitualment a 45°) que obre una escletxa mínima i controlada per on l'aire es renova de manera contínua sense refredar l'estança. El Codi Tècnic de l'Edificació (CTE DB-HS3) reconeix la microventilació com a sistema de renovació d'aire. Si vols aprofundir-hi, t'ho expliquem a fons a l'article sobre les ventilacions de degoteig a les finestres.
- Millora la finestra. Si la condensació és diària tot i ventilar bé, el problema ja no és l'aire sinó la temperatura de la superfície. Aquí entren el vidre baix emissiu, el doble o triple envidrament amb cambra d'argó i, sobretot, un perfil que aïlli: PVC multicambra o alumini amb trencament de pont tèrmic.
El paper del pont tèrmic: quan el problema és el marc
Aquí hi ha l'error més car que veiem: canviar només el vidre i deixar el marc antic. Un marc d'alumini sense trencament de pont tèrmic (RPT) condensarà sempre, per molt que ventilis i per molt bo que sigui el vidre que hi posis. L'alumini és un conductor tèrmic excel·lent: sense la barreta aïllant de poliamida que separa la cara interior de l'exterior, el perfil transmet directament el fred del carrer cap a dins i la seva superfície es queda molt per sota del punt de rosada de l'estança. Per això sovint es veuen finestres amb el vidre net i, en canvi, els marcs i els angles negats d'aigua.
El mateix passa amb els separadors metàl·lics de la vora del doble vidre: les unitats modernes fan servir separadors de vora càlida precisament per evitar aquesta franja freda al perímetre del vidre, que és on primer apareixen les gotes. En una finestra ben resolta, la temperatura de tota la superfície interior —vidre, vora i marc— es manté prou alta perquè el vapor no hi trobi mai un punt fred on dipositar-se.
Quan ventilar no serveix de res
Hi ha dos escenaris en què qualsevol consell de ventilació és perdre el temps, i val la pena reconèixer-los aviat:
- Condensació entre els dos vidres. El segellat és trencat. Cap hàbit ni cap aparell hi farà res: cal substituir el vidre o la finestra.
- Marc metàl·lic sense trencament de pont tèrmic. Encara que baixessis la humitat interior fins al 45 %, la superfície del perfil continuaria estant per sota del punt de rosada els dies de fred. La solució és canviar el tancament per un sistema amb RPT o de PVC.
En tots dos casos, l'aigua que apareix cada dia acaba passant factura: ampits inflats, floridura als angles, juntes fetes malbé i pintura escrostonada. Actuar abans surt molt més barat que reparar després.
La condensació a les comarques gironines
Girona té dues realitats climàtiques que provoquen condensació per camins diferents. A les comarques fredes d'interior —la Garrotxa, amb Olot al capdavant, i el Pla de l'Estany, amb Banyoles— les glaçades nocturnes i el fenomen d'inversió tèrmica deixen l'aire fred estancat al fons de la vall durant hores. El vidre es queda glaçat i, amb la calefacció encesa a dins, la diferència de temperatura entre les dues cares és enorme. Per això la condensació és, sense discussió, la queixa número u del gener a la zona; ho expliquem amb més detall a la pàgina de finestres a Olot i la Garrotxa.
Al litoral i a l'Empordà, en canvi, l'hivern és més suau però la humitat ambiental és molt més alta durant tot l'any, sobretot a prop del mar i dels aiguamolls. Aquí no cal tant de fred perquè l'aire arribi al punt de rosada: n'hi ha prou amb una nit fresca i una casa poc ventilada. La tramuntana ajuda a assecar l'ambient quan bufa, però els dies de calma i boira el problema torna.
En resum
Abans de gastar-te res, mira on són les gotes. Si les pots eixugar per dins, prova primer de ventilar de forma creuada i de retallar les fonts de vapor. Si són per fora, felicita't: la finestra aïlla molt bé. I si són entre els dos vidres, no perdis el temps: aquell vidre s'ha de canviar. Quan la condensació interior es repeteix cada matí tot i ventilar bé, el que t'està dient la casa és que el tancament no aïlla prou, i aquí la solució passa per un bon vidre i, sobretot, per un perfil que no faci de pont tèrmic.